Des de l´antiguitat els colors han estat relacionats amb els gustos i els estats d´ànim de les persones.
De fet quan ens aixequem pel matí i anem a l´armari a triar la roba per posar-nos aquell dia, segons l´estat d´humor que portem en aquells moments escollirem un color o altre.
Exactament ens passarà amb les flors quan vulguem fer un present a una determinada persona, per un motiu determinat.
Sempre cal tenir en compte que hi ha flors que sigui quin sigui el motiu o el grau de compromís que tinguem amb la persona que el rep, sempre quedarem be.
Un ram de roses vermelles farà que ens doni un toc d´elegància cap a la persona que el rep, sigui quin sigui el grau de compromís.
També un ram de flor variada en farà quedar be, degut a que la combina de colors, donarà alegria al present i no tindrà un color en especial que ens pogués fer pensar una cosa que realment no es.
Per donar una mica mes d´idea a la gent del seu significat faré una breu descripció del significat dels diferents colors, per tenir una idea mes acurada en un moment determinat.
ROIG-
És el color que expressa la Passió, es un dels colors principals (roig magenta), és el color de la sang i de la vida. Es el mes excitant dels colors.
Altres significats poden ser : Agressivitat, Potència, i Seriositat.
VERD-
Súper reconegut com el color de l´Esperança, es el color mes estès per la natura i florísticament parlant, esta considerat com un color neutre, ja que lliga amb tots els altres.
Es el símbol de la Joventut i també de la Natura, molt ben vist per la gent amant del medi ambient y de la gent natural i autèntica, ja que es el resultat de barrejar el color groc (el sol), amb el color blau (el cel i el mar).
BLAU-
Es el color que expressa la Joventut, en floristeria es un color principal (blau cian), i forma part de la natura en gran quantitat, tant en el cel com en l´aigua.
Altres significats seus son : Amistat, Armonia i Confiança.
GROC-
Es el color símbol de la Llum, juntament amb el blau i el vermell son els tres colors principals, es a dir que barrejant aquests tres colors fem tots els demés.
Encara que el seu significat sigui : l´Egoisme, la Gelosia, i la Infidelitat, es un color molt utilitzat arreu, no tant sols en floristeria, com a punt de llum, també per donar claror i vida a les coses fosques.
També es el símbol de l´Adolesència, Tendresa i Alegria.
ROSA-
Es el color de la Bondat, la Inocència i la Tendresa, com la típica dita de "veure tot de color de rosa", fa reflexe de l´inocència del seu significat, que es tot el que envolta a l´Absència de maldat i mala fe.
TARONJA-
Es el símbol de la Precaució, exemple que tenim en la vida quotidiana en el semàfor, i també per ser un color semblant al vermell, però baixant molt l´intensitat.
Però també significa : Festa i Plaer.
LILA-
Es el color de la Violeta, una de les primeres flors que apareix pels marges humits dels nostres camps i que ens gratifiquen amb la seva olor.
El significat del color es : Autocontrol, Calma, i Dignitat.
Molt utilitzat en l´Edat Mitjana per l´alta aristocràcia. També es relaciona amb la gent de classe alta.
BLANC-
Color que significa l´Inocència, Puresa i Virginitat. Per molts es considerat com l´absència de color, i pels orientals es el símbol de la mort.
Es el color que denota : Pau, Tranquil·litat i Harmonia.
NEGRE-
Es tot el contrari de l´anterior, i significa : La Tristesa, la Mort, i la Nit o Foscor.
Te un significat relacionat amb lo amagat i el mal humor.
Últimament aquest significat s´ha vestit una mica relacionant-lo amb la Seriositat i amb el Luxe.
GRIS-
Color de l´Avorriment, es una barreja dels dos anteriors tant oposats.
Es un color també considerat com d´equilibri pel senzill fet de ser un entremig de dos colors de significats tant diferents.
Es el símbol del passat, de la Vellesa i el Desconsol.
Tots aquests colors es troben en la natura amb mes o menys intensitat, i òpticament podem gaudir d´ells. Això farà que segons el nostre estat d´ànim la nostra vista, per molts colors que existeixin al nostre voltant es fixarà sempre amb una sèrie de colors determinada, deixant de banda tots els altres, com si no focin allí durant uns instants.
Sempre l´estat d´ànim ens repercutirà a l´hora de trobar un color que realment ens faci trobar a gust amb la seva contemplació.
Els nostres ulls tant sols volen veure el que realment els senti be en aquells moments apartant automàticament el que òpticament no omple els nostres sentits en un moment determinat.
En aquest apartat hem vist el resultat del significat dels colors en sí, però cal tenir en compte que no tant sols el nostre estat d´ànim compta en el moment de fer un present a una persona, sinó l´estat d´ànim que realment tindrà la persona que el rebrà en aquell moment en especial.
Tot plegat no es tant difícil, i simplificant-ho, una cosa que es compra a gust es molt difícil que no agradi al receptor.
Totes les flors son boniques i també els seus colors, per lo que la nostra elecció serà fàcil donada la varietat i textura del materials que podem trobar per arreu.
dilluns, 23 d’abril del 2007
dimecres, 18 d’abril del 2007
Ascensors estel·lars
Aquí a sota us deixo un link que he trobat, molt interessant, sobre el funcionament d'aquestes noves tecnologies (nanotecnologies). Qui sap si les cançons d'aquí un temps hauran de dir "un ascensor fins a les estrelles" en lloc de "una escala fins al cel"...
Ja posats a demanar, si s'aconsegueix que facin aquest tipus d'ascensors... que els facin amb parets de vidre per poder contemplar-ho tot!!
Ascensors moleculars
Salut!
dimecres, 11 d’abril del 2007
enquesta sobre [nano]Reacciona!
Bé doncs, aquí us deixo l'enquesta!
Per la meva part, m'ho he passat força bé, ha estat una bona experiència. A més, el crèdit de lliure elecció, un bon llibre (o això sembla, s'haurà de llegir!), el pòster, bata, ulleres, bolígraf.. un piló d'obsequis, vaja!
Llàstima però de l'examen de demà...
En fi, Salut!
diumenge, 25 de març del 2007
Adéu Lluís... Tu si que ens has donat química!
Sembla que al final s'ha acabat de veritat. Tot un mite, Lluís Llach.
Ahir el seu concert.. simplement espatarrant. Sempre tant clar i català.. pèls de punta.
"Em defineixo d'esquerres i nacionalista", va dir. "Sóc nacionalista perquè això fa empipar senyors que m'agrada que s'empipin... és per això que hi afegeixo.. nacionalista radical, per si de cas". Quin mestre, sí senyor! Paraules sàvies, sempre amb el cap fred, i amb objectius predefinits com si d'un francotirador es tractés. I és que ahir la classe política va rebre de valent, tal com tot el públic esperava. Una mica més seriós que de costum, però amb el seu humor de sempre Lluís Llach entonava per última vegada (oficialment) les seves cançons (o podríem dir poemes cantats? realment són això!).
Algú es preguntarà.. i la química? Doncs.. a tot arreu, era una nit màgica! La química del moment, de les mirades, dels sentiments..
Així doncs, Adéu Lluís, tu sí que ens has donat química.. Química i energia contra el sistema feixista!
Salut!
dimarts, 20 de març del 2007
[nano]Reacciona!
Bé doncs al final sí que m'he ofert per fer el póster de [nano]Reacciona! Total, no és el temps que em prendrà, passarem una tarda agradable (espero!) i ens regalen un crèdit de lliure elecció!
El crèdit sempre pot anar bé, per si al finalitzar la carrera me'n falta algun.. Tinc els del conservatori i espero treure'm el first, però.. i si me'n falta algun?? Pagar un curset de 50€, fer força hores perquè després em dónin 2 tristos crèdits?
Val la pena!
En fi... vaig a continuar estudiant termodinàmica!
dilluns, 12 de març del 2007
40 hores setmanals??? ha-ha-ha!
així que amb el nou pla ECTS només podem treballar 40 hores setmanals.. Sabeu la de feina que queda per fer si només treballes 40 hores setmanals???
Simples càlculs:
5 hores/dia * 5 dies setmana= 25 hores
si traiem les classes només en queden 15. Posem per exemple que estudiem 3 hores al dia (entre fer treballs, exercicis i estudiar teoria). Això ja suma les 25. Sovint passem de les 3 hores al dia entre tot plegat!
Cal tenir en compte també, senyores i senyors.. LES PRÀCTIQUES! Varia segons la setmana però de mitjana ens porten.. 5 hores a la setmana? De mitjana potser sí. Per tant, ja passem de les 40 hores.
Ah però.. si encara ens queda el cap de setmana! quanta feina se'ns acumula si no treballem mínimament el cap de setmana?
La veritat és que desconec qui va fer els càlculs, però segons el meu parer es va equivocar, i de força. No m'agrada aquest pla de"et donem les eines i tu t'ho fas".
Salut!
dijous, 8 de març del 2007
Treball de Recerca
o bé TdR, recercall, treball a seques... la veritat és que té molts noms i només un objectiu: aprendre fent un treball. Aquest és l'objectiu oficial, és clar! Perquè extraoficialment tots sabem què és.. (sí, comença per p.. i acaba per utada! jeje)
Jo el vaig fer sobre la potabilització de l'aigua, un tema que pot sonar no gaire interessant però.. bé, perquè enganyar-nos? relament no ho és jajaja. És qüestió de tenir fonts d'informació fàcil, i jo les tenia.
De fet.. que siguin curiosos de llegir són només una minoria dels treballs de recerca, penso jo.
I la pregunta del milió.. perquè només es fa a catalunya?
que no en tenen prou amb que siguem els únics que paguem a les autopistes? :D
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
