La màgia de les mirades

ahir a la Mirona.. simplement el millor concert d'Els Pets de la meva vida, de moment.
Pèls de punta, quasi tot el concert.

De fet no hi havia gaire gent. Digueu-me egoista (se que és dolent pel grup), però prefereixo els concerts amb poqueta gent. Sense aglomeracions.
I quanta menys gent, més vegades et mira el cantant. I cada vegada que em mirava amb aquells ulls, sabia que aquell vers anava dedicat a mi: aquest és el moment màgic del qual parlo; Tu i el cantant, i ningú més. I estaves a primera fila i picaves l'ullet al falin (baixista) i ell te'l tornava a picar. I tu hi tornaves i amb un somriure simpàtic te'l tornava de nou. I al cap de 10 minuts tornaves a tenir el Lluís a un metre de tu, i t'estirava la mà des de l'escenari i li encaixaves durant uns segons. Em sentia bé, molt bé. I després el Lluís saltant de l'escenari i ballant entre al públic... brutal. El teu ídol a un metre de tu. És una persona com una altra, sí, però és el teu ídol.

Al final van ser dues horetes de concert, jo rebentadíssim però amb ganes que tornés a començar el concert i avui voldria reviure-ho a cada moment...

Sí, els pets són el meu amor platònic :)


pd: aquí fent l'entrada i quasi se'm crema el dinar!!